Altres patrons pagesos
Malgrat la nostra reivindicació de Sant Galderic, cal dir que el patronatge dels pagesos catalans ha estat compartit històricament amb altres sants que també mereixen el nostre respecte i veneració.
Sant Isidre (15 de maig)
Sant Isidre Llaurador va ser el patró més venerat pels pagesos a Catalunya des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Aquest sant, nascut a Madrid, va ser canonitzat l’any 1622. La penetració cultural i política castellana a Catalunya va afavorir la seva ràpida introducció i l’oblit dels patrons anteriors.
Moltes associacions i cooperatives de pagesos encara porten el seu nom. Els pagesos de Terrassa van commemorar, durant molts anys, la seva festivitat per Sant Isidre. Després de la Guerra Civil (1936-39) va esdevenir una celebració imponent i amb gran ressò ciutadà.
Sant Medir (3 de març)
Medir era un pagès que vivia prop de Barcelona i, segons diu la tradició, estava sembrant faves quan passà el bisbe Sever (segle VII) que fugia dels seus perseguidors. Miraculosament, les faveres floriren de manera instantània i, quan arribaren els que el seguien, Medir els digué que el bisbe havia passat quan sembrava les faves i aquells quedaren desorientats.
Actualment, les colles de Sant Medir de l’antiga vila de Gràcia de Barcelona organitzen una popular cavalcada i un multitudinari aplec a l’ermita dedicada al Sant situada a la serra de Collserola.
Sant Abdó i Sant Senén (30 de juliol)
Popularment coneguts per Sant Nin i Sant Non han sigut venerats sobretot pels hortolans. Abdón i Senén són, segons la tradició, uns personatges d’origen persa, que foren empresonats i portats a Roma. No havent volgut abjurar de la seva fe cristiana, foren morts durant la persecució de l’emperador Deci.
Les vides d’aquests sants donaren tema a Catalunya per goigs, narracions i obres de teatre. Esdevingueren patrons de les confraries d’hortolans a molts indrets i estan representats en retaules gremials.
A les esglésies de Sant Pere de Terrassa s'exposa el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, obra de Jaume Huguet (1460), que es considerat un dels més rellevants i més ben conservats de la pintura gòtica catalana.
