La nostra història
El Celler Cooperatiu o Sindicat Agrícola de Terrassa (1920)
El Sindicat Agrícola de Terrassa, denominació oficial del Celler Cooperatiu, va ser fundat l’any 1920 per un grup de viticultors, majoritàriament propietaris, amb la intenció de defensar conjuntament els seus interessos en la producció i comercialització del vi.
Durant aquests anys es produí un gran moviment cooperatiu promogut per la Mancomunitat de Catalunya que cristal•litzà en un gran esclat de sindicats i cooperatives arreu del país.
El president honorari del nostre Sindicat va ser el mateix alcalde de la ciutat, Emili Soler. La Junta Directiva estava formada per diversos propietaris (Antoni Barata, Joan Bosch, Josep Mauri, Josep Ribas, Tomàs Parellada, Ramon Solà, Josep Sala, Joan Surralles) i per alguns parcers (Domènec Escofet, Manel Fàbregas, Jaume Martí, Fèlix Torres i Guillem Vidal).
En principi, el Sindicat es constituí únicament amb les seccions de vinicultura, adobs i arbitratge però aviat s’ampliaren amb la secció de batre a màquina, un molí d’oli i el subministrament de pinsos, adobs i llavors. Més endavant arribaria un molí de pinsos.
El nou Celler al carrer Colom
El mateix any 1920 es va construir l’edifici del Celler al carrer Colom, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Francesc Falguera. La capacitat inicial del celler era de 8.000 hectolitres. La mitjana de producció durant els primers anys va ser d’uns 800.000 kg de raïm anuals.
L’edifici durant la seva construcció.
Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires (1936 – 1939)
L’any 1936 la junta del Sindicat sota la presidència de Fèlix Torres autoritzà l’ingrés de l’entitat al Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires com a conseqüència d’un decret de la Generalitat de Catalunya en què s’instava a la fusió dels sindicats agrícoles.
Just a l’inici de la Guerra Civil van ser assassinats els industrials i propietaris Antoni Barata i Rocafort i Miquel Marcet i Poal, els quals havien format part del nucli fundador de l’entitat.
Hermandad Sindical de Labradores (1939)
El 1939 les autoritats franquistes van abolir qualsevol mena de sindicat o agrupació camperola i seguidament van crear les Hermandades, que formaven part de l'entramat institucional i polític del sindicat vertical o sindicat únic del regim franquista. A Terrassa, el Sindicat passà a anomenar-se Hermandad Sindical de Labradores.
El mateix any 1939 la Hermandad va ser la primera entitat en tornar a organitzar la seva festa patronal després de la guerra. La celebració de Sant Isidre adquiriria un gran ressò ciutadà durant els anys posteriors.
Després de la Guerra Civil el creixement de l’entitat va ser molt gran i pràcticament tots els agricultors de Terrassa s’hi van associar. El director era Agustí Solà i Brujas qui dirigí l’entitat entre 1940 i 1950 any que fou substituït per Josep Mata de la Barata Samaranch.
Les seccions oficials de la Hermandad eren en aquells moments: Vinicultura, Previsió i socors, Adobs, Guardia Rural, Llavors i pinsos, Molí d’oli, Trilladora i Molí de farines.
A mitjans del anys 1940, el molí d’oli es transformà amb nova maquinària i la construcció d’un nou edifici que duplicaria en extensió tots els edificis construïts fins aleshores. També durant aquests anys s’inicià el repartiment de vi a domicili.
A partir de l’any 1942 començà a editar-se una circular de periodicitat quinzenal en la qual s’hi podien trobar articles tècnics i informacions diverses de les activitats de l’entitat.
Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos (1943)
L’any 1943 es féu un nou reglament de forma que l’entitat passava a estar enquadrada dins la “Comunidad Nacional-Sindicalista” i es constituïa oficialment com a Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa sent president Agustí Solà i Brujas i secretari Francisco Puig Casas.
Dins del nou règim social i polític, la Hermandad proclamava la seva intenció d’eradicar els sindicats de classe i unir en una mateixa entitat a propietaris i parcers.
Cooperativa Agrícola de Tarrasa (1945)
L’any 1945 es constituí formalment la Cooperativa Agrícola de Tarrasa per adaptar-se a la nova Llei de Cooperatives de 1942 però aquesta entitat conviuria amb l’Hermandad i tindrien el mateix president.
La Cooperativa es va fer càrrec dels elements de producció i transformació agrícoles mentre que la Hermandad s’encarregà de la guàrdia rural, l’organització de la festa de Sant Isidre, subministraments, excursions, etc.
Dins del procés d’innovació i progrés que anava seguint la Cooperativa l’any 1946 s’implantà l’extracció de l’oli de sansa i vers el 1947 l’Estat els hi adjudicà un tractor. L’any 1948 la Cooperativa tenia uns 1.500 associats i cada vegada els hi oferia més serveis: cereals, treballs de camp, vins, molineria (dos molins de pinsos), olis, llavors i pinsos, adobs, guàrdia rural, laboratori (de vins i olis), propaganda, secretariat social (redacció de documents particulars), tribunal jurat i representació social (representació a l’Ajuntament de Terrassa i a Ràdio Terrassa).
La botiga de la Cooperativa (1949)
L’any 1949 s’inaugurà la primera botiga de la Cooperativa al carrer Colom adreçada a millorar l’atenció als socis de l’entitat. La botiga d’estil rural era obra de l’arquitecte J. Baca i Reixach i del decorador J. Pericot. Era un moment de creixement de l’entitat que havia quadruplicat la capacitat dels seus locals.
Cooperativa de Consumo San Isidro Labrador (1956)
L’any 1956 es va constituir oficialment una nova entitat lligada a la Cooperativa: la Cooperativa de Consumo San Isidro Labrador amb la intenció de diversificar les activitats de l’entitat i potenciar la seva activitat comercial. Era un moment de constant davallada de la producció de vi de la Cooperativa Agrícola per la forta urbanització del territori i la marxa d’agricultors cap a la indústria.
La Cooperativa Agrícola cedí a la Cooperativa de Consum la botiga que tenia a les seves instal•lacions del carrer Colom. El primer president de la Cooperativa de Consum fou en Francesc Puig Casas, secretari de la Cooperativa Agrícola i ànima de l’entitat. Dos anys després, obrien dues botigues més, una al grup d’habitatges de Sant Llorenç i una altra al grup de Montserrat.
La decadència
L’any 1961 començaren a haver-hi pèrdues a alguna de les botigues, pèrdues que s’accentuaran en els anys següents malgrat el recolzament econòmic de la Cooperativa Agrícola.
L’any 1961 s’inaugurà un molí d’oli i es va constituir una secció autònoma dins l’Hermandad anomenada Grup Forestal. Aquesta secció estava formada pels propietaris de boscos del terme i tenia com a finalitat la prevenció i extinció d’incendis.
Les riuades de 1962 van fer molt de mal a la ja maltractada agricultura del terme. Les pèrdues ocasionades es van valorar en més de 15 milions de pessetes.
L’any 1964 es lamentaven que la pèrdua de superfície cultivada arribava al 80% de la cultivada 20 anys enrere.
L’any 1965, sent Miquel Carbonell i Marcet president, es confeccionà una nova bandera per a la festa de Sant Isidre i possiblement, va deixar de publicar-se el butlletí intern.
L’any 1967 se separaren de forma definitiva les activitats de la Cooperativa Agrícola de les de la Cooperativa de Consum i just un any després el 1968 es traspassaren les botigues de Montserrat i Sant Llorenç, restant tan sols oberta la botiga del carrer Colom.
L’any 1972 la Cooperativa sol•licità llicència a l’Ajuntament per a construir al carrer Colom un edifici amb oficines i habitatges pels associats. Així mateix, els anys 1973 i 1975 la Cooperativa va promoure, també al carrer Colom i en terrenys de la seva propietat, 38 i 20 habitatges respectivament a més de locals comercials.
Amb la collita de l’any 1978 finalitzà definitivament l’activitat vitivinícola a la Cooperativa.
Cambra Agrària de Terrassa (1979)
Amb l'arribada de la democràcia el 1977, el marc legal estatal va ser profundament reformat i les Hermandades foren dissoltes i transformades en Cambres Agràries locals. Els bens i el patrimoni de les Hermandades passaven, per subrogació, a les noves Cambres Agràries.
Aleshores a Terrassa la Cooperativa Agrícola utilitzà, conjuntament amb el seu nom anterior, el nom de Cámara Agraria de Tarrasa. El 20 de setembre de 1979 s’aprovaren els seus nous estatuts.
Respecte la Cooperativa de Consum sembla ser que va finalitzar la seva activitat l’any 1983.
Serveis Terrassencs de Sant Isidre (1995)
L’any 1993 les cambres agràries locals foren traspassades per l'Estat a la Generalitat de Catalunya i a finals d'aquell mateix any el govern català va aprovar la Llei 17/1993 per la qual eren dissoltes les cambres locals. Els bens mobles i immobles d'aquestes institucions passaven a dependre de la Generalitat, tot i que algunes cambres van convertir-se aleshores en fundacions privades, heretant algunes els edificis que havien estat de les Hermandades
A Terrassa, l’any 1995 es creà la cooperativa Serveis Terrassencs Sant Isidre, S. Coop. C. L. com entitat successora de la Cambra Agrària i de la Cooperativa Agrícola de Terrassa. Aquesta entitat serà l’encarregada d’administrar el patrimoni heretat de la Cooperativa i segons els seus nous Estatuts, aquesta societat cooperativa tindrà per objecte la prestació, sense ànim de lucre, de serveis als socis i el foment de les entitats benèfiques de Terrassa.
Enrere quedava el passat agrícola de l’entitat. Després d’anys de constant declivi de l’agricultura i la pràctica desaparició d’aquesta dins el terme de la nostra ciutat l’entitat esdevé una cooperativa de serveis.
Per a les noves generacions, el passat agrícola de Terrassa potser només representaria poca cosa més que el nom d'alguna plaça. El repte de la seva recuperació i dignificació restava obert.
Fundació Terrassenca de Sant Galderic (2008)
En compliment de l’acord pres per l’Assemblea de socis de la cooperativa Serveis Terrassencs Sant Isidre, S. C. C. L. i sent president Pere Mollet Gibert, l’any 2008 es va constituir la nova entitat germana, Fundació Privada Terrassenca Sant Galderic. D’acord amb els seus Estatuts, el Patronat de la Fundació està format per les mateixes persones que constitueixen el Consell Rector de la Cooperativa.
Aquesta Fundació es constitueix per gestionar els recursos de la cooperativa mentre que aquesta manté la propietat del seu patrimoni. Amb aquesta nova entitat legal, es pretén adequar millor els objectius i activitats de l’associació amb la realitat dels últims anys.
La nova Fundació neix per reactivar l'entitat i orientar-la a tres valors fonamentals: Pagesia, Solidaritat i Cultura.
Si en voleu saber més
Us recomanem el treball elaborat per Josep Lluís Lorca i publicat a la revista Terme (2008), amb el títol de "La Cooperativa agrícola, punt final de l'agricultura terrassenca?".