Sant Galderic

ORÍGENS

QUI ERA SANT GALDERIC?

Sant Galderic (segles IX–X) va néixer a la regió d’Occitània i va viure com a pagès, dedicat plenament al conreu de la terra. La tradició el descriu com un home treballador, generós i profundament vinculat a la natura.

L’any 990 va ser canonitzat i reconegut com a patró de la pagesia. Durant segles, els pagesos catalans el van venerar com a protector dels conreus i de la vida rural.

Amb el pas del temps, la seva devoció va quedar en segon pla, però avui Sant Galderic torna a ser reivindicat com a referent històric i cultural de la pagesia catalana.

SIGNIFICAT

QUÈ REPRESENTA SANT GALDERIC?

Més enllà de la seva dimensió religiosa, Sant Galderic representa:

Avui és un símbol de la recuperació de la identitat pagesa i del valor de l’agricultura de proximitat.

ICONOGRAFIA

ELS SEUS ATRIBUTS

Sant Galderic es representa tradicionalment amb:

Espigues de blat, símbol de fertilitat i abundància.
Una agullada, eina pagesa vinculada al treball amb els animals i al camp.

Aquests elements el diferencien d’altres patrons agrícoles i reforcen la seva identitat rural.

CELEBRACIÓ

LA FESTIVITAT

La festivitat de Sant Galderic se celebra el 16 d’octubre.

Des de finals del segle XX s’ha impulsat un moviment de recuperació del patró original de la pagesia catalana. Cada vegada més poblacions tornen a commemorar aquesta diada com a reivindicació cultural i territorial.

A TERRASSA

SANT GALDERIC A TERRASSA

A Terrassa, la recuperació de la diada es va iniciar l’any 2004 gràcies a la iniciativa de l’agricultor Josep Playà Morera i amb la col·laboració d’entitats i persones vinculades al món rural.

Des d’aleshores, la Fundació Terrassenca Sant Galderic organitza anualment actes de celebració al voltant del 16 d’octubre, amb una participació ciutadana creixent.

L’any 2010 es va inaugurar el Racó de Sant Galderic al Mercat de la Independència, espai simbòlic que recorda la presència històrica de les pageses i pagesos a la ciutat.

A CATALUNYA

SANT GALDERIC A CATALUNYA

La commemoració de Sant Galderic s’ha anat recuperant progressivament a diferents poblacions catalanes.

El Patronat de Sant Galderic, amb seu a Barcelona, coordina i dona suport a les celebracions que tenen lloc arreu del territori, reforçant el seu paper com a patró històric de la pagesia catalana.

CONTEXT HISTÒRIC

ALTRES PATRONS PAGESOS

Al llarg de la història, el patronatge agrícola a Catalunya ha estat compartit amb altres figures com:

Aquestes devocions formen part del patrimoni cultural rural, tot i que Sant Galderic és considerat el patró més antic de la pagesia catalana.

TRADICIÓ CULTURAL

ELS GOIGS DE SANT GALDERIC

Els goigs dedicats a Sant Galderic es documenten des del segle XVI. A Terrassa, des de 2009 s’editen goigs propis amb motiu de la celebració anual.

Aquesta tradició musical i literària contribueix a preservar la memòria cultural vinculada al patró de la pagesia.

Nou llibre “Recull de records
de la pagesia de Terrassa”

Divendres, 18 Octubre 2019.

Juntament amb l’associació “El Llibre de la Vida”, la Fundació Terrassenca Sant Gaderic ha presentat el llibret “Recull de records de la pagesia de Terrassa”. 

Aquesta publicació és el resultat dels tallers de memòria realitzats amb nou persones relacionades amb la nostra entitat (Anna Maria Massachs, Llorenç Vera, Josep Junyent, Salvador Llobet, Joan Pons, Marta Arola,  Ramona Arola, Núria Grau i Marcel·la Macias) que han aportat les seves  experiències i records de la vida agrícola de Terrassa a la segona meitat del segle XX.

A l’acte han intervingut Miquel Font (President de la Fundació Terrassenca Sant Galderic), Santi Rius (Associació El Llibre de la vida) i Jaume Sabaté (President Associació El Llibre de la vida)

Finalment la Sra. Núria Marín, tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert de l’ajuntament de Terrassa, ha fet la cloenda de l’acte.

Masies de Terrassa i Matadepera. La mirada artística d’Eduard Rosell

Eduard Rosell (Terrassa, 1923) és un veterà dibuixant i pintor de la nostra ciutat. Dins de la seva prolífica producció destaquen les obres dedicades a les masies de Terrassa i voltants.

Al llarg de la seva extensa trajectòria s’ha dedicat a la pintura, principalment a l’oli, al dibuix -tant a tinta com al carbó- i també al gravat, especialment a l’aiguafort. D’aquest darrera tècnica, Rosell agraeix l’alliçonament de Josep Badia i Sabaté que el va introduir en els secrets d’aquesta laboriosa disciplina.

La Fundació Terrassenca Sant Galderic amb la voluntat de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic rural de Terrassa i, a la vegada, retre homenatge a un dels paisatgistes locals que més fidelment ha sabut interpretar les masies i el seu entorn, va organitzar l’exposició “Masies de Terrassa i Matadepera. La mirada artística d’Eduard Rosell” celebrada als Amics de les Arts (octubre-novembre de 2018) que recollia una selecció de les seves millors obres d’aquesta temàtica.

Ara i aquí tenim l’oportunitat de gaudir del catàleg de l’exposició i de la col·lecció completa de les obres d’Eduard Rosell dedicades al món de la pagesia i depositades al Museu de Terrassa i la Fundació La Llar (fotografies de Teresa Llordés)

 

Masies de Terrassa

01 - Ca n'Amat de la Muntanya, 1980 MdT 4545

Masies de Matadepera

3 - Can Roure, 1988 6

El llibre del centenari del Celler Cooperatiu

Dimecres, 12 Mai 2021.

La pandèmia de Covid-19 va impedir realitzar els actes del centenari de la Cooperativa Agrícola de Terrassa que s’havien de celebrar l’any passat.

Finalment, la millora de les condicions sanitàries ha permès la presentació del llibre:

“Del Celler Cooperatiu a la Fundació Terrassenca Sant Galderic. 100 anys” de la historiadora Ana Fernández.

A més de l’autora, Sra. Ana Fernández, han intervingut el Sr. Miquel Font (president de la Fundació Terrassenca Sant Galderic), el Sr. Pere Roca (Centre d’Estudis Històrics), el Sr. Joan Simó (Coordinador de l’àmbit agroalimentari de la UPC) i ha fet la clausura de l’acte la Sra. Núria Marín en representació de l’ajuntament de Terrassa.

L’acte s’ha celebrat a la sala d’actes de la Fundació Busquets de Terrassa i tots els nombrosos assistents han estat obsequiats amb un exemplar del llibre.

 

Masies de Terrassa. Recull fotogràfic, històric i genealògic

La conservació i promoció del patrimoni agrícola de Terrassa és un dels objectius primordials de la Fundació Terrassenca Sant Galderic.

Les masies constitueixen els elements més visibles del passat agrícola de la nostra ciutat, relativament properes però molt desconegudes per les generacions més joves. Per aquesta raó la Fundació Terrassenca Sant Galderic promou diferents activitats per al seu coneixement i reconeixement públic.

El llibre “Masies de Terrassa. Recull fotogràfic, històric i genealògic” publicat el novembre de 2015 representa el fruit més valuós del treball dels últims anys desenvolupat per les dues entitats coeditores d’aquesta obra, l’Arxiu Tobella i la Fundació Terrassenca Sant Galderic.

             

L’autor dels textos és el prestigiós historiador i genealogista Esteve Canyameres i Ramoneda amb una llarga experiència en l’estudi de les masies del Vallès. D’altra banda, l’autora de les fotografies actuals és Montse Saludes i Closa, fotògrafa i arxivista de l’Arxiu Tobella.

El llibre analitza un total de 52 masies (34 d’existents i 18 ja desaparegudes). Per a cada una d’elles s’inclouen tres apartats que es poden abordar de forma independent en funció de l’interès prioritari del lector:

  • Ressenyes històriques: breu síntesi històrica, amb dades socials, econòmiques i documentals.
  • Reconstrucció dels arbres genealògics troncals d’hereus i pubilles de les famílies que n’han estat propietaris fins l’any 1900.
  • Fotografies antigues i actuals.

Tot plegat constitueix una obra magna que es pot resumir amb algunes dades significatives:

  • Pròleg del genealogista i heraldista català Armand de Fluvià.
  • Presentació de Miquel Font i Roca (president de la Fundació Terrasenca Sant Galderc) i Ramon Palau i Carreras (president de la Fundació Privada Arxiu Tobella)
  • 354 pàgines.
  • 280 fotografies.
  • 52 masies (34 existents + 18 desaparegudes)
  • Enquadernat en rústica i tapa dura.

Aquesta obra singular, elaborada amb la inestimable col·laboració dels propietaris i masovers, constitueix una referencia bàsica per la història de Terrassa i el coneixement del seu passat agrícola.

Les masies que es poden trobar al llibre són les següents:

Masies de Terrassa existents

 

  • Ca n’Amat de la Muntanya
  • Ca n’Amat de les Farines
  • Ca n’Anglada
  • Ca n’Arnella
  • Can Barba
  • Can Boada del Pi
  • Can Bogunyà
  • Can Bonvilar
  • Can Candi
  • Can Carbonell
  • Can Cardús
  • Can Casanoves
  • Can Colomer
  • Can Costa de Montagut
  • Els Bellots
  • Can Falguera
  • Can Figueres del Mas
  • Can Fonollet
  • Can Font de Gaià
  • Can Guitard de la Muntanya
  • Can Guitard de la Riera
  • Mas de la Castlania
  • Can Montllor
  • L’Obac
  • Can Palet de la Quadra
  • Can Parellada
  • Can Petit
  • Can Poal
  • Can Sabater del Torrent
  • Can Sales
  • Torre de Mossèn Doms
  • Can Torrella del Mas
  • Castell de Vallparadís
  • Can Viver de Torrebonica

Masies de Terrassa desaparegudes

 

  • Ca n’Aurell
  • Can Bosc de Basea
  • Can Coret
  • Can Corpell
  • Can Cot de Santa Margarida
  • Can Fatjó
  • Can Figueres de la Quadra
  • Can Gorgs
  • Can Jofresa
  • Can Maurí
  • Can Misser
  • Can Palet de Vistalegre
  • Can Pous
  • Can Roca
  • Can Sabater del Pla
  • Can Santfeliu
  • Can Tosell
  • Can Viloca