La seva història
Sant Galderic (també anomenat Galdric) va néixer entre l’any 820 i 840 a Vièleville (Vilavella en occità i avui Saint Gaudéric), a prop de Carcassona (Llenguadoc). Els seus pares, procedents dels Pirineus, aprofitaren els beneficis concedits per Carlemany per conrear i repoblar les terres occitanes. Galderic va viure fent de pagès i es va distingir per ser un bon treballador i saber treure profit de les coses ajudant a tots aquells que ho necessitaven. Estimava la feina i manifestava un gran sentiment de religiositat i d’amor a la naturalesa. Va morir un 16 d’octubre al voltant de l’any 900 i, en el concili de Narbona, celebrat l’any 990 va ser canonitzat i reconegut com a patró de la pagesia.
L’any 1015, acabades les obres de Sant Martí del Canigó, el comte Guifré II, fundador del monestir benedictí, hi feu portar les relíquies del sant. Des d’aleshores i durant diversos segles, els pagesos del Rosselló organitzaren nombroses peregrinacions amb les seves relíquies fins el mar passant per Perpinyà, invocant el sant contra la secada, la pesta i altres calamitats.
Al segle XVII, fugint dels francesos, els monjos portaren les relíquies al monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona fins que després del Tractat dels Pirineus (1659), les retornaren a Sant Martí del Canigó. Finalment, després de la secularització de l’abadia produïda arran de la Revolució Francesa (1789), les relíquies acabaren al seu emplaçament actual, la catedral de Sant Joan de Perpinyà.
Els pagesos catalans, sobretot els de la Catalunya vella, el van venerar com a patró fins al segle XVII.
L’origen de la postergació de Sant Galderic està relacionada amb el Concili de Trento (1545-1563) en el qual es va facultar els reis per nomenar bisbes. Així doncs, a partir del segle XVII, van començar a sovintejar els bisbes i abats d’origen castellà. A més, això coincidí amb la canonització de Sant Isidre (1622) i la seva proclamació com a patró de Madrid fet que va afavorir que anés guanyant adeptes a Catalunya i s’oblidés l’antic patró Sant Galderic.
Quins són els atributs de Sant Galderic?
Els atributs principals, i que el distingeixen dels altres sants pagesos, són a la mà dreta unes espigues de blat, i a l’esquerra una agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de baix, que serveix tant per netejar les relles de les arades com per a empènyer els bous. És una eina llarga i, en alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat.
Què representa Sant Galderic?
Més enllà de la seva arrel pagesa i d’evocació agrícola, Sant Galderic ha esdevingut un símbol de fidelitat a la terra, a la natura i a la catalanitat, així com als lligams històrics i culturals entre Occitània i Catalunya.
Quan es celebra Sant Galderic?
La festivitat de Sant Galderic s'escau el 16 d’octubre, tot i que, per raons laborals, moltes poblacions ho celebren el cap de setmana anterior o posterior.
A partir de finals del segle XX s’inicià el moviment actual de recuperació del patró més antic de la pagesia a Catalunya.